L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible s
ensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol
1 comentario:
Hola¡
Muchas gracias por tus poesias.
Aqui te dejo este de Mati i Pol
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
castellano
No pido mucho:
Poder hablar sin cambiar la voz
Caminar sin muletas
Hacer el amor sin que haya que pedir permiso
Escribir en un papel sin rayas.
O bien si parece demasiado:
Escribir sin tener que cambiar la voz
Caminar sin rayas
Hablar sin que haya que pedir permiso
hacer el amor sin muletas.
O bien si parece demasiado:
Hacer el amor sin cambiar la voz
Escribir sin muletas
Caminar sin que haya que pedir permiso
Hablar sin rayas.
O bien si parece demasiado
Un dels millors poetes que hem tingut. A mi els 10 poemes d’en Miquel Martí i Pol que potser m’agraden més, i si només pogués quedar-me’n amb 10, es clar, són:
-El fugitiu
-Si parlo de la mort
-Per a tots nosaltres
-Aquesta remor
-De semàntica
-Torna al teu clos
-Per més que els diaris afirmin
-Romanço
-Ara mateix
-Diré el que dic
Y si me permites añado otro.
"Vida secreta"
Una abraçada.
Publicar un comentario