Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - 2008). Poeta, narrador, ensayista y dramaturgo. Es considerado uno de los máximos expertos internacionales de la obra y la personalidad de Picasso. Sus estudios sobre el pintor malagueño se han traducido a una decena de lenguas. Juega un papel importante en la reanudación de la literatura catalana de postguerra como creador y editor de la revista Poesia y organizador de recitales. Ha traducido obras de Rimbaud y Balzac, entre otras. Su obra poética se encuentra recogida en Poemes de l'alquimista, y las prosas sobre arte y literatura en Quaderns de l'Alquimista. Ha sido galardonado, entre otros premios, con la Creu de Sant Jordi (1989), el Premio de Honor de las Letras Catalans (1999) y el Premio de la Crítica Serra d'Or de obras completas (2006).
Es socio de Honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
VAIG COM LES AUS
Vaig com les aus quan ha perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.
E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.
Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.
Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.
L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.
Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix
